dijous, 20 de març de 2014

EN MEMÒRIA D'ANTONI BLANCH.

Antoni Blanch amb camisa blanca de quadres al costat del President Maragall 
en una visita al Museu del CEBE, el 5 de juny de 2006, abans de la seva remodelació. 

Vaig tenir la sort de conèixer l'Antoni Blanch durant els mesos que vaig treballar en l'Exposició Permament del Museu de la Batalla de l'Ebre de Gandesa i el record que guardo d'ell és impagable. Un pagès bregat en mil batalles que havia vist de tot a la vida i que coneixia a la perfecció tots els racons, fets i armes utilitzades a la Batalla de l'Ebre. Molt més del que mai sabrem molts historiadors.

De primeres, l’Antoni era distant i podia semblar desconfiat, com tots els homes de pagès que no coneixen un foraster i més si, com jo, venen a tocar la seva col·lecció. Però després de parlar una estona i de coneix-se’ns fent una cervesa al seu bar de sempre, de seguida va veure que ens entendríem i que jo estava allà per ajudar-lo. Em va obrir les portes de casa seva i em va ensenyar els seus tresors bèl·lics, em va ensenyar com funciona part del, moltes vegades fosc, negoci del col·leccionisme. Ell col·leccionava aquelles peces perquè havia crescut envoltat d’elles i les apreciava perquè eren part del seu paisatge, però no l’interessaven les peces d’altres batalles, ni fer diners amb allò. L’únic que volia era que la gent les conegués i no s’oblidés el que havia passat allà, a la seva terra.    

Tampoc oblidaré mai les seves lliçons d'història sobre el terreny, a la serra de Pàndols o la Fontcalda, explicant per on atacaven el republicans i contraatacaven els franquistes o les seves explicacions sobre com desarmar des d’una bala fins a un obús.

Granades de l'Antoni Blanch.
Per cert, es fals el que diuen algunes notícies sobre la seva mort que afirmen que la seva col·lecció és va reduir dràsticament amb la remodelació del Museu. La seva gran col·lecció llueix molt més ara que abans de la reforma. Es cert que varem haver de córrer per acabar en el curt espai de temps que ens van donar per muntar l'Exposició, però es va fer una bona feina amb els recursos que teníem. Per posar un exemple, si abans l'Antoni tenia exposades 10 granades del mateix tipus i ara només hi ha una de cada model, no significa que la seva col·lecció és reduís dràsticament, sinó que es va ordenar i catalogar de la manera adequada. Ell sabia que això havia de ser així, perquè em varem parlar mil vegades, però suposo que sempre va pensar que què faria de les altres 9 granades i tot el material que no hi cabia a les vitrines del Museu.

Que descansi en pau aquest gran home.


ESTAT ACTUAL DEL MUSEU DE LA BATALLA DE L'EBRE DE GANDESA.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

En aquest bloc s'accepten tot tipus de comentaris sempre que no faltin al respecte de ningú.