divendres, 24 de gener de 2014

La compra del Fons Tusquets per Cultura o com mercantilitzar el patrimoni documental tirant pedres contra la teva pròpia teulada.


Esther Tusquets
En un context en que es mantenen les fortes retallades públiques en cultura i en que molts arxius públics catalans estan passant per greus problemes de manteniment, amb uns recursos a la baixa i un personal cada vegada més escàs i pitjor retribuït, no és d'estranyar que la compra per part del Departament de Cultura de la Generalitat del fons de la famosa editora Esther Tusquets - o d'una part d'aquest, això encara no està clar - a un preu exorbitant hagi aixecat tant de malestar entre els professionals dels arxius i la gestió documental del país. 

El fons, composat per només 1.046 documents, ha costat 366.065 € (a més de 300 € el document) i serà ingressat a la Biblioteca de Catalunya. Hom podria pensar que invertir diners públics en la compra de fons documentals importants o significatius pel país és una bona aposta, però la realitat, com sempre, és més complexa que aquesta simple deducció i, a ben segur, aquesta decisió contribuirà a la multiplicació de problemes afegits en un futur no gaire llunyà. 

Mentre molts arxius fan mans i mànigues per aconseguir que els seus fons i el seu servei a les administracions i a la ciutadania no es ressentin amb les retallades, cosa que no sempre aconsegueixen perquè els miracles no existeixen, el Departament es gasta uns diners que aquests arxius necessiten i no reben en una adquisició plena de interrogants. Però el més greu de tot, probablement, no sigui aquesta aparent irracionalitat o arbitrarietat alhora de gastar-se els escassos recursos públics del Departament de Cultura (que només representen un 1 % del pressupost global de la Generalitat), sinó la manca de rumb de l'actual política arxivística i documental del Departament que, amb aquesta compra, dilapida el treball de dècades dels arxius públics catalans per convèncer els propietaris de fons privats de tot el país que el millor lloc per conservar els seus vells documents, els quals conformen una part essencial de la història del país, són els arxius públics i que la seva cessió ha de ser gratuïta pel propi interès de totes les parts. 

És probable que, a partir d'ara, assistim a una subhasta pública de la història del país? no ho se, però jo encara preguntaria més: està el Departament de Cultura en condicions econòmiques d'iniciar una cursa d'aquest tipus? És evident que no. Aleshores com s'explica aquesta adquisició? Doncs aquest és precisament el problema, que no s'explica. No s'explica tanta inoperància i falta de visió. 

I si després de tot, vostès encara no comprenen la meva queixa i la del col·lectiu professional d'arxivers per aquesta compra, com a mínim, no em negaran que resulta curiós que el govern que assegura voler liderar el camí de Catalunya cap a la llibertat estigui promocionant la mercantilització del patrimoni documental del país, com si d'un vell antiquari es tractés. Passin i vegin! és ven patrimoni documental!!! 

En fi, veurem com acaba tota aquesta història, però la situació sembla que apunta a una total manca d'encert per part del Departament de Cultura alhora de programar la seva política arxivística, documental i patrimonial. Tot i que, de vegades, fets com aquest et fan preguntar-te si, realment, aquesta política arxivística existeix o si, tot plegat, no és més que simple improvisació i incompetència. Sigui com sigui, recolzem al 100 % el Comunicat emès per l'Associació d'Arxivers i Gestors de Documents de Catalunya en relació a aquesta qüestió que, com ja hem dit, pot semblar menor però que no ho és. Per molt menys han caigut Imperis sencers.   








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

En aquest bloc s'accepten tot tipus de comentaris sempre que no faltin al respecte de ningú.