dilluns, 7 d’octubre de 2013

COM IMPULSAR LA RECUPERACIÓ D’UNA MEMÒRIA HISTÒRICA PLURAL I DEMOCRÀTICA DES DELS ARXIUS.

L’EXEMPLE DEL PROJECTE “MEMÒRIES D’UNA FEIXA” A L’ARXIU MUNICIPAL DE MATADEPERA.




A l’actual societat de la informació, els arxius estan cridats a tenir un paper essencial en la construcció social del passat i de tot el que això representa. No només perquè els arxius són els encarregats de preservar aquest passat enregistrat en forma de documents, fotografies, vídeos o qualsevol altre suport, sinó perquè, una cop assegurada la conservació, els arxius tenen la missió de difondre socialment aquest passat sota uns paràmetres de qualitat científica i pluralisme democràtic. Però en aquesta tasca els arxius no estan sols. Historiadors, periodistes, legisladors i molts altres col·lectius científics i professionals, així com el teixit associatiu i cultural del país, també estan cridats a desenvolupar un paper essencial en aquesta recuperació de la història. Per tant, és imprescindible que els arxius busquin i estableixin múltiples formes de cooperació amb tots aquests agents socials per, entre tots, produir un relat veraç i comprensible del passat i a l’alçada de les demandes del present.

Els grans arxius estan acostumats a difondre, planificar i participar en projectes d’investigació històrica basats en els seus fons, però la limitada capacitat humana i material de molts altres arxius fa molt més difícil que aquests puguin endegar projectes equiparables a nivell local, regional o comarcal. Una situació que s’ha agreujat terriblement amb les polítiques de retallades que han afectat a la recerca i a la difusió cultural. En aquesta, com en tantes d’altres qüestions, els petits sempre estan en desavantatge, però això no vol dir que un modest arxiu local no pugui endegar un projecte igualment vàlid i capaç de despertar el interès de la seva comunitat. Però perquè això sigui possible, aquests projectes han de recuperar de l’oblit aquelles memòries latents a la comunitat que no disposen dels canals adequats per expressar-se – perquè els canals oficials i oficiosos no se n’ocupen – però que tenen un pes significatiu en la col·lectivitat i que, en ser despertades, provoquen una reacció en cadena a la societat, que l’enriqueixen des de múltiples perspectives: social, política, cultural i econòmica. 

La clau perquè aquest petit miracle succeeixi no és tant disposar de grans recursos i una exhaustiva planificació com ser capaços de donar en la diana de la memòria col·lectiva adormida i això només s’aconsegueix fent un treball de recerca de fons documentals d’arxiu, recorrent a les fonts orals i disposant d’un equip de treball multidisciplinari capaç de situar tota la informació recollida en el seu context històric de forma veraç i contrastada, construint un discurs coherent, socialment compromès i obert a la participació ciutadana.  

Per aquest motiu, creiem que seria de molta utilitat disposar d’un model o guió que permetés als arxius més modestos endegar projectes de recuperació de la història local o de la memòria històrica, com s’ha vingut anomenant en els darrers temps, que garantissin uns mínims de qualitat, rigor científic i capacitat d’incidir de forma crítica en la visió del passat i del present que té la societat. Si com afirma Michel Duchein (1991, 13) “per accedir al coneixement de la història no hi ha mitja més eficaç i directe que els arxius”, és imprescindible que aquests hi participin d’una manera activa i compromesa en la recuperació del passat. En aquest sentit, estem convençuts que en una societat democràtica la missió dels arxius ha de compartir els valors essencials que propugna la història social i que defensen grans historiadors com Josep Fontana, el qual afirma que "...La història és un conjunt de mètodes la finalitat principal de les quals és la d’ajudar als homes a que, a través del desxiframent del seu passat, comprenguin les raons que expliquen la seva situació present i les perspectives de les quals han de partir en l’elaboració del seu futur. Una història-eina, que enriqueix la capacitat de comprensió i de crítica, i que suposa una participació activa de tots els que s’interessen per ella" (SANTANA I PÉREZ, 1976, 2).

Partint d’aquesta visió, el nostre objectiu específic és que aquest treball presenti i desenvolupi els elements claus que ha de tenir en compte un projecte de recerca i difusió de la història local impulsat des d’un arxiu. Per la seva elaboració ens hem basat en l’experiència del projecte que, sota el nom de Memòries d’una feixa, va endegar l’Arxiu Municipal de Matadepera (AMMAT) entre els anys 2006 i 2012. Fins al moment, aquest projecte ha donat lloc a una gran varietat d’experiències divulgatives en forma d’articles en revistes d’història, articles de premsa, tesines, una tesi doctoral, un llibre, articles en revistes internacionals, comunicacions en congressos, conferències, programes de ràdio i visites guiades i està previst que, en el futur pròxim, també doni lloc a materials didàctics per a les escoles i instituts del municipi, així com alguna exposició.

Una amplia difusió que, durant aquests darrers anys, ha tingut una clara incidència a nivell local, en el sentit que ha potenciat la participació ciutadana activa en la solució de determinats problemes del seu entorn, com ara: l’èxit de campanyes reivindicatives de protecció del paisatge i els boscos, la recuperació de determinats elements del patrimoni material, com els forns de calç de sant Llorenç, o la reintroducció de pràctiques agrícoles i ramaderes desaparegudes que milloren la gestió del bosc i la lluita contra risc d’incendis dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac. Aquests són, des de el nostre punt de vista, els objectius generals d’incidència social i de vocació cívica als que ha d’aspirar tot projecte de recuperació de la història local impulsat des d’un arxiu.

Els arxius locals que tinguin possibilitats d’endegar projectes similars sobre la història del seu municipi amb els seus fons documental com a base de la investigació haurien de ser els principals interessats en conèixer l’experiència portada a terme per l’AMMAT entre 2006 i 2012. Evidentment, cada municipi té les seves particularitats, però tot i així, es poden establir clarament una sèrie de pautes i passos a seguir que garanteixen un mínim de qualitat científica, esperit crític i funcionalitat social per aquests tipus de projectes.

A l’igual que Matadepera, hi ha infinitat de municipis a Catalunya que han patit una transformació radical al llarg del segle XX. Matadepera va passar de ser un petit poble rural, de poc més de cinc-cents habitants, dedicat eminentment al cultiu de la vinya i els treballs del bosc a ser un municipi residencial de més de vuit mil habitants en el qual la urbanització desmesurada del segon franquisme i l’actual democràcia han fet desaparèixer tot vestigi de la centenària cultura pagesa tradicional. Una situació similar és pot dir de moltes altres poblacions rurals que han crescut i s’han diversificat i de pràcticament totes les poblacions de pescadors de la costa catalana, el patrimoni cultural de les quals han estat arrasat per la febre del turisme de masses durant la segona meitat del segle XX. La incidència de la transformació o del mal anomenat “progrés” pot variar d’un municipi a un altre, així com el tipus de cultura desapareguda que viu latent en la memòria de les persones d’una localitat, sobretot en les d’edat més avançada, però les ganes de redescobrir-la i de revaloritzar-la són les mateixes a arreu del territori català, perquè la necessitat de saber qui som i d’on venim és una necessitat gairebé universal i els silencis imposats sobre la nostre societat han estat massa grans i massa importants com perquè continuïn enterrats.  

La pregunta clau a la que intentarà respondre aquest treball és la següent: Es pot crear un model  de recerca i difusió que serveixi de guia als arxius que vulguin endegar projectes de recuperació de la memòria històrica del seu municipi o de la seva regió a partir de l’experiència de Memòries d’una feixa a Matadepera? Altres preguntes interessants a respondre seran: 

  • Quins requisits ha de complir un arxiu local per poder endegar un projecte de recuperació de la memòria històrica?
  • Com s’ha de configurar l’equip del projecte?
  • Com es planifica el projecte i quins elements clau ha de tenir?
  • Quin pot ser el cost aproximat d’un projecte d’aquest tipus?
  • Com aconseguir els recursos necessaris?
  • Com buscar un ampli consens dels partits polítics i el teixit associatiu de la localitat respecte la necessitat del projecte?
  • Com cercar la participació de la ciutadania?
  • Com preparar, gravar i conservar les fons orals recollides pel projecte i com utilitzar-les després?
  • Com plantejar la difusió? I quins elements claus ha de complir?


  La principal hipòtesi d’aquest treball és que, a partir de l’experiència de Memòries d’una feixa a Matadepera, podem ajudar a d’altres arxius locals a endegar projectes semblants de recuperació de la memòria històrica amb un profund esperit crític, rigor científic i sentit cívic i democràtic i aconseguir que aquests tinguin una incidència real tant en la visió de la història del seu propi municipi que tenen els ciutadans com en el debat historiogràfic i, per tant, en la construcció de la memòria col·lectiva a nivell general. Igualment, un projecte d’aquestes característiques porta aparellats molts beneficis directes i indirectes per al propi arxiu ja que el converteix en referent dins de la localitat i fora d’ella i el revaloritza dins de la pròpia organització municipal on, massa sovint, és menystingut i infravalorat.

  Les fonts primàries utilitzades en aquest treball han estat els expedients generats pel propi AMMAT en el desenvolupament del projecte Memòries d’una feixa (memòries, informes, pressupostos, etc.) Per la seva banda, les fonts secundàries han estat diverses bases de dades utilitzades per la recerca de bibliografia com ara: Dialnet, el Catàleg Col·lectiu de les universitats catalanes o Recercat. La bibliografia utilitzada ha estat aquella que reflexiona sobre el concepte de la memòria històrica i sobre la relació que existeix entre aquesta memòria i el paper dels arxius. Igualment, per plantejar el nostre guió hem tingut en compte altres experiències semblants de recuperació del passat que han portat a terme altres arxius. 

En aquest sentit, aquest treball no és basarà en anàlisis de dades ni en tractaments estadístics, sinó en l’experiència pròpia del treball desenvolupat al llarg de més sis anys i en l’afany per compartir aquesta experiència tan gratificant i enriquidora amb d’altres arxivers i arxiveres perquè aquests s’animin a portar a terme els seus propis projectes de recuperació del passat, aquells que la societat del seu entorn necessita i està demanant en el present.





Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. 





Autor: Raül Aguilar Cestero 

Director: Ramon Alberch Fugueras 

Curs: 2012-1013 



SUMARI


Pàg.
INTRODUCCIÓ
9
Arxius, història i memòria. El paper dels arxius en la preservació i difusió d’una memòria històrica plural i democràtica.

13
Els arxius i la història.
14
Què és la memòria històrica?
17
Els perills de la memòria: victimisme, religió civil i memòria equitativa.
19
La memòria històrica de la repressió, la II República i l’antifranquisme.
23
La memòria oficial de la dictadura i la democràcia i els seus silencis.
24
L’emergència d’una memòria plural com a dret democràtic.
27
Els arxius i la difusió del patrimoni històric i memorial.

29
PRIMERA PART

1. L’experiència del projecte Memòries d’una feixa a l’Arxiu municipal de Matadepera.

31
1.1.
La creació del projecte.
32
1.2.
La configuració d’un equip interdisciplinari.
34
1.3.
El recolzament polític i tècnic del projecte.
36
1.4.
La justificació científica, social i cívica de Memòries d’una feixa.
39
1.5.
Les fases i el finançament del projecte.
41
1.6
El procés de buidatge documental i la consulta d’altres fonts.
47
1.7
Les fonts orals. Una experiència de vida.
50
1.8.
Les vies de difusió de la recerca i la seva incidència social.

54

SEGONA PART

2. Guia pel disseny, planificació i implementació d’un projecte de recuperació de la memòria històrica per part d’un arxiu.

59
2.1.
Requeriments d’arxiu.
60
2.2.
Un equip multidisciplinari.
62
2.3.
La planificació del projecte.
65
2.4
Cost del projecte i recursos disponibles en temps de crisi.
69
2.5
El consens social i polític i la participació ciutadana.
74
2.6
La preparació i gravació de fonts orals.
76
2.7
Els canals de difusió i la seva incidència social.

79

Conclusions.
85
Bibliografia i fonts.
91
Annex documental.
99








«Volem, reclamem que la memòria de l’experiència de la dictadura i les seves conseqüències, que la memòria i la experiència de la lluita per la llibertat, s’incorpori al coneixement comú de les futures generacions .... Volem que aquest sigui el nostre llegat ....Un llegat de coneixement que faci als ciutadans civilment més savis i, per tant, més lliures»

Declaració del Liceu de 2002 realitzada per les principals
associacions memorialístiques de la societat civil catalana.




«La Generalitat i els altres poders públics han de vetllar pel coneixement i el manteniment de la memòria històrica de Catalunya, com a patrimoni col·lectiu que testimonia la resistència i la lluita pels drets i les llibertats democràtiques»

Article 54 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006.




«Els arxius ... són una de les fonts primàries i primordials d’informació per a preservar la memòria històrica de Catalunya” i un dels eixos principals de la Llei és “la incorporació de les diverses administracions públiques perquè col·laborin en les tasques de protecció i difusió del patrimoni documental i se’n responsabilitzin»


Preàmbul de la Llei d’arxius de Catalunya de 2001.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

En aquest bloc s'accepten tot tipus de comentaris sempre que no faltin al respecte de ningú.