dissabte, 1 de juny de 2013

NOUS VENTS PER L’ARXIVÍSTICA CATALANA. El XIV Congrés D’Arxivística de Catalunya i la renovació de la Junta de l’Associació d’Arxivers i Gestors de Documents.

Ponència de  Xavier Barnadí al XIV Congrés d'Arxivística de Catalunya.

Que vivim temps de canvis o de transició, com diuen alguns, és una evidència tan gran com que sempre hi ha canvis i totes les èpoques són de transició. Aquesta tautologia acostuma a complementar-se amb l’advertència que afirma que tot el fem ara marcarà, a foc i per sempre, el nostre futur. Precisament per la seva vacuïtat, aquestes expressions són utilitzades indistintament tant per aquells que volen que assumim les polítiques oficials de retallades i reformes actuals com per aquells altres que volen esperonar-nos en a la seva oposició. Però l’únic que és veritat, objectivament parlant, és que vivim temps difícils, molt difícils diria jo, en tots els àmbits: social, polític, econòmic, ecològic, cultural... i que, com acostuma a passar quan les coses van maldades, la gent i la societat és mou i ho fa més ràpidament per exigències vitals, professionals o de pròpia subsistència que van més enllà de les qüestions merament ideològiques entre dretes i esquerres.

Quan una societat es troba, com la nostra, en aquest punt dramàtic en que cal tornar a pensar-ho tot novament, s’ha de tenir la valentia per posicionar-se clarament respecte a com volem que sigui aquesta nova societat que substitueixi la que ha deixat de funcionar i es troba propera al col·lapse. I això és el que han fet els arxivers/es i gestors de documents de Catalunya aquesta darrera setmana en el marc del XIV Congrés d’Arxivística de Catalunya celebrat a Barcelona, en el qual, a més, es va renovar la Junta directiva del’Associació d’Arxivers i Gestors de Documents de Catalunya.

El Congrés, tot i que portava per títol “Arxius, Identitat i Estat”, no és va centrar en parlar i debatre exclusivament sobre com hauria de ser el sistema arxivístic català en un futur “Estat propi”, com va afirmar el conseller Ferran Mascarell en l’acte d’inauguració, sinó que, des del meu punt de vista, va anar molt més enllà, evitant caure en el parany que el propi títol del Congrés expressava i que l’únic que intentava era atreure l’atenció i donar visibilitat a un col·lectiu professional que fa una feina importantíssima a nivell social, cultural, administratiu i de país però que passa completament desapercebuda per a la gran majoria de ciutadans.

Especialment clarificadora en aquest sentit va ser la ponència del doctor en Dret i membre de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat, Xavier Barnadí, que va explicar que, en el marc competencial que la Constitució espanyola i l’Estatut atorguen a la Generalitat, les principals deficiències del sistema arxivístic català podrien ser corregides demà mateix si existís voluntat política per fer-ho, tan d’una banda com de l’altre. D’aquest fet se n’extreuen dues conclusions. La primera és que la manca d’un Estat propi no és excusa per que el govern de la Generalitat no faci millor els deures en matèria de política arxivística i documental, on encara hi ha molt per fer i avançar. I la segona conclusió és que l’actual govern de l’Estat espanyol no sembla està disposat a desplegar totes les competències que estableixen l’Estatut i la Constitució per que això sigui possible.

En mig d’aquest estèril panorama polític i institucional, els arxivers i gestors de documents de Catalunya han estat prou intel·ligents com per deixar el tema de l’Estat propi en un segon terme i debatre sobre les qüestions que realment són importants per la professió i la societat. En primer lloc, han denunciat les greus mancances que pateix la professió, el sistema arxivístic català i les polítiques de gestió documental. En segon lloc, han exposat a partir de dades objectives com hauria de ser el sistema arxivístic català i la gestió documental de les institucions públiques del país en cas que el govern de la Generalitat assumís una plenitud competencial en la matèria, amb o sense Estat propi. I en tercer lloc, han posat l'accent en els beneficis que això reportaria al país a nivell de patrimoni documental, audiovisual o gràfic i a nivell d’eficiència, eficàcia i transparència administrativa, estalvi de recursos, bon govern i amplitud democràtica.

En definitiva, en aquest Congrés els arxivers/es han demostrat que són un sector professional molt dinàmic, ben preparat tècnica i intel·lectualment, amb una gran voluntat de servei públic i capacitat d’implicació social, que no es deixen emportar fàcilment per les corrents polítiques actuals i que prioritzen, per sobre de tot, el interès general. Per resumir, diria que la principal conclusió que jo he estret d’aquest Congrés és que el que realment impedeix que Catalunya pugui desenvolupar una política plenament satisfactòria en totes aquestes matèries (patrimonial, documental, administrativa, etc.) és la falta d’una democràcia real i efectiva i no pas l’ordenament jurídic, la falta de coneixements tècnics o professionals dels arxivers i gestors de documents o la poca maduresa democràtica de la nostra societat.

Totes aquestes impressions es van veure reforçades per la renovació de la Junta de l’Associació d’Arxivers i Gestors de Documents de Catalunya que va tenir lloc el segon dia de Congrés. La primera evidència al respecte és que s’ha produït un canvi generacional al capdavant de l’Associació professional. Una nova fornada d’arxivers i gestors documental, altament qualificada i compromesa, ha assumit la responsabilitat de respondre als gran reptes que la professió i el sector tenen actualment. I ho ha fet amb tot el recolzament i els ànims de la Junta sortint i de les generacions més experimentades, que han entès que és el moment de sang, empenta i idees noves al capdavant de l’Associació. La comunió intergeneracional ha estat molt important i la il·lusió i valentia de la nova Junta ha estat contagiosa, tot i les dificultats actuals. Mirant enrere és evident que en els darrers trenta anys s’ha avançat molt en el món de l'arxivística, però en la conjuntura actual és una evidència que no només no podem continuar avançant en tot allò que encara ens resta per fer, sinó que estem perdent moltes de les coses que havíem aconseguit amb tant d'esforç i sacrifici, tant a nivell professional com d'avenç pel país. 

Podria ser que el canvi democràtic que permeti redreçar aquesta situació i afrontar totes aquestes necessitats no arribi mai, trigui molt a arribar o ens estigui esperant a la volta de la cantonada, això no ho se jo ni ningú, però el que si se és que els arxivers/es i gestors de documents de Catalunya estem treballant molt dur perquè, en el mateix moment en que això sigui possible, puguem oferir a la societat catalana totes les solucions i coneixements al nostre abast, que són molts i resten, a totes llums, desaprofitats, com els de tants altres col·lectius professionals avui dia.

Per acabar, dir que els nous vents de renovació de l’arxivística catalana també s’han estès a l’ONG del sector, Arxivers sense Fronteres, que està preparant una renovació de la seva junta per a finals de juny, de la qual tindré l’honor de formar part si la nostra candidatura surt escollida. La nostra candidatura d’AsF s'ha proposat el gran repte de mantenir l’activitat actual de l’organització i intentar ampliar-la, en la mesura del possible, en un context en que les ajudes governamentals i de la Generalitat per a projectes de cooperació s’han reduït a un terç del que eren fa uns anys. Per aconseguir-ho, la nostra candidatura proposa aplicar tot un programa de transparència, comunicació i difusió de l'activitat d'AsF que ens faci més visibles i atractius entre el col·lectiu professional i a la societat en general i que ens permeti recaptar adhesions i col·laboracions, sense les quals difícilment podrem mantenir el nivell d’actuació i de projectes en marxa i, molt menys, crear nous projectes allà on més necessaris són. En els països i regions del planeta on el patrimoni documental i la memòria dels pobles, lligada a aquesta documentació, es troba en greu perill de desaparició i és imprescindible conservar, tan per testimoniar i poder condemnar els crims de dictadures passades, com per no perdre les arrels d'un passat sense el qual cap país o comunitat pot construir un futur democràtic.

De moment, la nova Junta de l’AA-GD de Catalunya ja ha manifestat tot el seu suport i les ganes de col·laborar, en tot el que sigui possible, amb la nova Junta que sortí de la propera Assemblea d'AsF. Esperem estar a l’alçada del repte i que tots aquests nous aires que bufen en l'arxivística catalana no quedin en res, com l'estiu que sembla que no vol arribar. Per intentar-ho no serà.


Nova Junta de l'Associació d'Arxivers i Gestors de Documents de Catalunya. Som 14.


1 comentari:

En aquest bloc s'accepten tot tipus de comentaris sempre que no faltin al respecte de ningú.