dilluns, 17 de juny de 2013

ELS ARXIUS LOCALS EN LA RECUPERACIÓ DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA. La construcció d'un model.



Grup de persones enmig d’una vinya a Matadepera. AMMAT, 731. 
Col·lecció Miquel Ballbé i Boada, s/d, autor desconegut.


A l’actual societat de la informació, els arxius en general i els arxius locals en particular estan cridats a tenir un paper essencial en la construcció social del nostre passat, no només perquè els arxius són els encarregats de preservar aquest passat enregistrat en forma de documents, fotografies, vídeos o qualsevol altre suport, sinó perquè, una cop assegurada la conservació d’aquests documents, la segona missió dels arxius és la difusió social de la informació i el coneixement que aquests fragments del passat contenen. Però en aquesta tasca els arxius no estan sols. Historiadors, periodistes, legisladors i molts altres col·lectius professionals, així com el teixit social i associatiu hi estan també directament implicats. Com no podria ser d’un altre manera en una societat que es vulgui i s’autoanomeni democràtica en un sentit ampli.

Imatge 1
Els grans arxius estan acostumats a difondre, programar i participar en projectes d’investigació històrica basats en els seus fons, però la limitada capacitat humana i material de molts arxius locals fa molt més difícil que aquests puguin endegar projectes equiparables a nivell local. Una situació que s’ha agreujat terriblement amb les polítiques de retallades que han afectat a la difusió cultural. En aquesta, com en tantes d’altres qüestions, els petits sempre estan en desavantatge, però això no vol dir que un modest arxiu local no pugui endegar un projecte igualment vàlid i capaç de despertar el interès de la seva comunitat, precisament, perquè és capaç de recuperar de l’oblit aquella memòria latent de la comunitat que no disposa dels canals adequats per expressar-se – perquè els canals oficials i oficiosos no se n’ocupen - però que té un pes significatiu a la societat i que en ser despertada provoca tota una reacció en cadena en la memòria històrica de la col·lectivitat. La clau per que això succeeixi no és tant tenir una gran planificació i recursos per difusió, sinó ser capaços de donar en la diana de la memòria col·lectiva adormida i despertar-la i això només s’aconsegueix fent un treball de recerca de fons documentals d’arxiu, recorrent a les fonts orals i disposant d’un equip de treball multidisciplinari capaç de situar tota la informació recollida en el seu context històric de forma veraç i contrastada, construint un discurs coherent, socialment compromès i obert a la participació ciutadana.  

Per aquest motiu, creiem que seria de molta utilitat disposar d’un model o guió que permetés als arxius locals endegar projectes de recuperació de la història local o de memòria històrica que garantissin uns mínims de qualitat, rigor científic i capacitat d’incidir de forma crítica en la visió del passat de la societat. Si com afirma Michel Duchein “per accedir al coneixement de la història no hi ha mitja més eficaç i directe que els arxius[1]”, és imprescindible que aquests hi participin d’una manera activa i compromesa en la recuperació del passat. En aquest sentit, estem convençuts que en una societat democràtica la missió dels arxius ha de compartir els valors essencials que propugna la història social i que defensen grans historiadors com Josep Fontana, el qual afirma que "...La història és un conjunt de mètodes la finalitat principal de les quals és la d’ajudar als homes a que, a través del desxiframent del seu passat, comprenguin les raons que expliquen la seva situació present i les perspectives de les quals han de partir en l’elaboració del seu futur. Una història-eina, que enriqueix la capacitat de comprensió i de crítica, i que suposa una participació activa de tots els que s’interessen per ella[2]".

En aquesta línia,  el meu treball de fi de Màster a l’ESAGED presentarà i desenvoluparà els elements claus que ha de tenir en compte un projecte de recuperació de la història local impulsat des d’un arxiu municipal. Per la seva elaboració, em basaré en la meva pròpia experiència dins del projecte Memòries d’una feixa, que l’Arxiu Municipal de Matadepera va endegar l’any 2006 i que encara resta obert. Fins al moment, aquest projecte ha donat lloc a una gran varietat d’experiències divulgatives en forma d’articles en revistes d’història, articles de premsa, tesines, una tesi doctoral, un llibre, articles en revistes internacionals, comunicacions en congressos, conferències, programes de ràdio i visites guiades i està previst que, en el futur pròxim, també doni lloc a materials didàctics per a les escoles i instituts del municipi, així com alguna exposicióUna amplia difusió que, durant aquests darrers anys, ha tingut una clara incidència a nivell local, en el sentit que ha potenciat la participació ciutadana activa en la solució de determinats problemes del seu entorn, com ara: l’èxit de campanyes reivindicatives de protecció del paisatge i els boscos, la recuperació de determinats elements del patrimoni material, com els forns de calç de sant Llorenç, o la reintroducció de pràctiques agrícoles i ramaderes desaparegudes que milloren la gestió del bosc i la lluita contra el perill d’incendi dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac. Aquests són, des de el nostre punt de vista, els objectius generals als que ha d’aspirar un projecte de recuperació de la història local.

Imatge 2
Els arxius locals que tinguin possibilitats d’endegar projectes de difusió sobre la història del seu municipi amb els seus fons com a base de la investigació haurien de ser els principals interessats en conèixer l’experiència portada a terme per l’Arxiu Municipal de Matadepera entre 2006 i 2012. Evidentment, cada municipi té les seves particularitats, però, tot i així, es poden establir clarament una sèrie de pautes i passos a seguir que garantiran un mínim de qualitat científica, esperit crític i funcionalitat social per aquests tipus de projectes de recuperació de la memòria històrica local. En tot cas, es evident que hi ha infinitat de municipis a Catalunya que han patit una transformació radical al llarg del segle XX. Matadepera va passar de ser un petit poble rural, de poc més de cinc-cents habitants, dedicat eminentment al cultiu de la vinya i els treballs del bosc a ser un municipi residencial de més de vuit mil habitants en el qual la urbanització desmesurada del segon franquisme i l’actual democràcia han fet desaparèixer tot vestigi de la centenària cultura pagesa tradicional i dels ideals emancipadors que li va insuflar la modernitat del segle XX.

Imatge 3
Es evident que els percentatges d’oblit d’aquesta memòria recent poden anar des de pràcticament zero, com en el cas de Matadepera, fins a llocs on encara perdura l’agricultura i aquesta té un pes específic. El mateix es pot afirmar en el cas dels pobles pescadors de la costa catalana que han estat arrasats per la febre del turisme de masses durant la segona meitat del segle XX. La incidència de la transformació o del mal anomenat “progrés” pot variar d’un municipi a un altre, així com el tipus de cultura desapareguda que viu latent en la memòria de les persones d’una localitat, sobretot en les d’edat més avançada, però les ganes de redescobrir-la i de revaloritzar-la són les mateixes a arreu del territori català, perquè la necessitat de saber qui som i d’on venim és una necessitat gairebé universal i els silencis imposats sobre la nostre societat han estat massa grans i massa importants com perquè continuïn enterrats.   

La pregunta clau a la que intentarà respondre aquest treball és la següent: Es pot crear un model de recerca i difusió que serveixi de guia als arxius locals que vulguin endegar projectes de recuperació de la memòria històrica del seu municipi o de la seva regió a partir de l’experiència de Memòries d’una feixa a Matadepera? Altres preguntes interessants a respondre seran:

- Quins requisits ha de complir un arxiu local per poder endegar un projecte de recuperació de la memòria històrica?
- Com s’ha de configurar l’equip base del projecte?
- Com es programa el projecte i quins elements clau ha de tenir?
- Quin pot ser el cost aproximat d’un projecte d’aquest tipus?
- Com aconseguir els recursos necessaris?
- Com buscar un ampli consens dels partits polítics i teixit associatiu de la localitat respecte la necessitat del projecte?
- Com cercar la participació de la ciutadania?
- Com preparar, gravar i conservar les fons orals recollides pel projecte i com utilitzar-les després?
- Com plantejar la difusió? I quins elements claus ha de complir?

 
       La principal hipòtesi d’aquest treball és que, a partir de l’experiència de Memòries d’una feixa a Matadepera, podem ajudar a d’altres arxius locals a endegar projectes semblants de recuperació de la memòria històrica amb un profund esperit crític, rigor científic i sentit cívic i democràtic i aconseguir que aquests tinguin una incidència real tant en la visió de la història del seu propi municipi que tenen els ciutadans com en el debat historiogràfic i, per tant, en la construcció de la memòria col·lectiva a nivell general. Igualment, un projecte d’aquestes característiques porta aparellats molts beneficis directes i indirectes per al propi arxiu ja que el converteix en referent dins de la localitat i fora d’ella i el revaloritza dins de la pròpia organització municipal on, massa sovint, és menystingut i infravalorat.



Imatge 4




[1] Duchein, Michel: <<La professió d’arxiver entre el passat i l’esdevenidor>>, Lligall. Revista Catalana d’Arxivística, 4 (1991), p. 13.
[2] Santana Cardozo, Ciro Flamarión i Pérez Brignoli, Hector, Los métodos de la Historia. Crítica. Barcelona. 1976. p. 2.

Imatges:

1. Vista panoràmica del massís de Sant Llorenç del Munt des d’un camp de cultiu amb cabres negres pasturant. AMMAT, 619. Col·lecció Miquel Ballbé i Boada, 1937, autor desconegut.

2. Grup de persones de l’alta societat passejant pel camí de Can Pobla (al fons a mà esquerra). AMMAT, 681. Col·lecció Miquel Ballbé i Boada, 1903, autor desconegut.

3. Plaça del Pla de Sant Llorenç en construcció. AMMAT, 2493. Col·lecció Miquel Ballbé i Boada, 1968, Joan Bros.

4. Vista panoràmica de les urbanitzacions de Matadepera després d’unes nevades. AMMAT, 1348. Fons municipal de l’Ajuntament de Matadepera, febrer de 2003, Miquel Badia. 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

En aquest bloc s'accepten tot tipus de comentaris sempre que no faltin al respecte de ningú.