dissabte, 20 d’abril de 2013

AUCA DELS LLORENÇANS REPATANIS, de Miquel Desclot. Un regal pels amics Centre Excursionista de Castellar.


Centre Excursionista de Castellar del Vallès, 19 d'abril de 2013.

Els amics del Centre Excursionista de Castellar del Vallès hem van rebre ahir a casa seva amb els braços oberts. Per ells i elles aquest poema del seu veí Miquel Desclot escrit l'any 1979 per la campanya de la Coordinadora per la Salvaguarda de Sant Llorenç del Munt i la serra de l'Obac contra les urbanitzacions projectades dins del Parc Natural. 



AUCA DELS LLORENÇANS REPATANIS 
(Salvem Sant Llorenç!) 

Al Vallès hi ha una muntanya
que és el goig de qui s’hi afanya.

Un indret tant important,
diu que ens el protegiran:

- Ja teniu un parc com cal !
(i els de sempre ens van fer el salt.)

Sí: salvaven de tot mal
sols les roques que hi ha a dalt.

I es partien el massís
com qui talla un gran pastís.

I és que acorden que a peu pla
ja s’hi pot edificar.

Tot ho volen ple de cases
planejades per quatre ases.

Tot ho aixequen i ho regiren
i a aixafar-ho no s’hi miren.

Ja ni el Drac no dorm tranquil:
tem que el duguin a l’Asil.

(Els senglars, d’amagatotis,
ja se’n llepen els bigotis.)

Fins que, un any, la Castellassa
diu a crits: - Això ja és massa !

Aleshores la contrada
s’hi afegeix ben empipada:

- Amb això de les muntanyes
no volem que ens posin banyes !

- Lladres i urbanitzadors,
a l’infern de dos en dos !

- I què en fem, doncs, del Trial?
- El millor serà tirà’l !

La muntanya és per tothom,
sigui pobre o bé prohom.

Reclamem el Sant Llorenç
per jugar-hi els nostres nens.

Perquè hi vagin, matinaires,
rodamons i boletaires.

Perquè hi pugin a fer cames
llorençans i llorençanes.

LA MUNTANYA BEN UNIDA
NO SERÀ MAI ESCARNIDA !


Miguel Desclot, octubre de 1979. 






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

En aquest bloc s'accepten tot tipus de comentaris sempre que no faltin al respecte de ningú.