diumenge, 28 d’abril de 2013

Salvem Sant Llorenç! La Coordinadora per la Salvaguarda de Sant Llorenç... 35 anys del primer moviment ecologista del Vallès Occidental.

Aquest text és un resum de l'article que apareixerà en el proper número de la revista d'història TERME.


“Cal parar qualsevol nova urbanització que es pretengui
fer en el Vallès i per tant també a Sant Llorenç.
 Ja s’ha trencat l’equilibri però cal evitar que empitjori”.
Pau Vila (geògraf i pedagog, 1881-1980)
Diari de Terrassa, 12/10/1978


Ara fa 35 anys aproximadament, en plena ebullició política de la Transició, va néixer al Vallès Occidental un dels primers moviments socials de caràcter netament ecologista de Catalunya i de tota la península Ibèrica. El explícit i llarguíssim nom que aquest nou moviment va escollir per presentar-se en societat va ser el de Coordinadora per la Salvaguarda de Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac, en clara referència a un entorn natural que en aquells moments, l’any 1978, tot i estar protegit en forma de Parc Natural des de feia uns anys, es veia greument amenaçat per grans projectes urbanístics, turístics i d’infraestructures de tot tipus - alguns realment esbojarrats com la construcció d’un safari parc a Can Robert, un telefèric i un Parador Nacional o unes torres d’alta tensió al cim de la Mola -, que tenien el seu origen en els anys i l’esperit del desarrollismo franquista de la dècada anterior.

El moviment ecologista entorn a la Coordinadora, com l’anomenarem a partir d’ara, es va formar entre els pols urbans de Castellar del Vallès, Sant Llorenç de Savall, Terrassa i Sabadell, que envolten el massís de Sant Llorenç del Munt. La base social del moviment, per la seva part, comprenia persones que procedien dels centres excursionistes d’aquestes viles i ciutats; d’associacions de veïns; de grups científics i tècnics lligats a la geografia, l’ecologia i l’ordenament del territori; de militants de partits polítics d’esquerres, catalanistes i independentistes; de sindicalistes obrers i, en definitiva, d’amants de la natura i del territori en un sentit ampli. Era, per tant, un moviment social urbà i molt heterogeni de defensa de l’entorn natural i paisatgístic que, com tots els moviments socials post 68, aspirava a la construcció d’una nova societat més justa, lliure i solidària, però en el si del qual convivien visions ideològiques i vitals que sovint estaven en clara contradicció, com es posarà de manifest amb el pas dels anys.

Passa el ratolí per sobre per ampliar.
La Coordinadora va presentar una gran vitalitat entre l’any 1978, quan comencen les seves accions, i l’any 1982. En aquest anys, les seves victòries en la defensa del territori van ser molt importants, fins al punt que podem afirmar que sense la persistent acció de denuncia i construcció de propostes alternatives per part de la Coordinadora la muntanya de Sant Llorenç i tot el seu entorn natural seria, avui dia, ben diferent del que coneixem. Per fer-nos una idea de l’abast de l’acció de la Coordinadora en aquests anys, cal recordar que els Plans urbanístics projectats i aprovats a nivell municipal, sobretot a poblacions com Matadepera o Castellar del Vallès, dins del que des de 1972 era la “zona d’influència” del Parc Natural de Sant Llorenç, projectaven la construcció d’una ciutat de caràcter dispers d’entre 60 i 80 mil persones. El que significava urbanitzar gairebé tota la muntanya fins als 800 metres d’alçada, pràcticament fins al peu dels singles del cim de la Mola.

Al llarg dels anys 80 i a mesura que les principals demandes de la Coordinadora s’anaren incorporant al nou ordenament democràtic del Parc Natural i als nous plans urbanístics confeccionats pels nous ajuntaments democràtics, les seves accions van anar davallant progressivament, però d’ella sorgiren d’altres destacats grups ecologistes, com l’ADENC, que recolliren la flama de defensa del territori encesa per la Coordinadora. Cal destacar igualment que, fins al dia d’avui, els membres més actius i compromesos de la Coordinadora de totes aquestes poblacions han mantingut els contactes i les aliances d’aquells anys en un estat que podríem qualificar com d’hibernació vigilant. D’aquesta manera, sempre que una nova amenaça s’ha presentat al Parc Natural de Sant Llorenç, la Coordinadora ha tornat a despertar per denunciar les agressions, com recentment va succeir l’any 2006-2007 amb la construcció de la carretera del Mas de la Mata a Mata-Rodona. 



Passa el ratolí per sobre la imatge per ampliar.


* Imatges extretes de l'Arxiu Històric Comarcal de Terrassa (AHCT), fons cedit per Antoni Comellas sobre la Coordinadora. 




Una de les últimes accions de la Coordinadora va ser l'encadenament d'uns activistes a les maquines excavadores que construïen la carretera del Mas de la Mata a Mata-Rodona, l'any 2006, dins del Parc Natural de Sant Llorenç. 



dissabte, 20 d’abril de 2013

AUCA DELS LLORENÇANS REPATANIS, de Miquel Desclot. Un regal pels amics Centre Excursionista de Castellar.


Centre Excursionista de Castellar del Vallès, 19 d'abril de 2013.

Els amics del Centre Excursionista de Castellar del Vallès hem van rebre ahir a casa seva amb els braços oberts. Per ells i elles aquest poema del seu veí Miquel Desclot escrit l'any 1979 per la campanya de la Coordinadora per la Salvaguarda de Sant Llorenç del Munt i la serra de l'Obac contra les urbanitzacions projectades dins del Parc Natural. 



AUCA DELS LLORENÇANS REPATANIS 
(Salvem Sant Llorenç!) 

Al Vallès hi ha una muntanya
que és el goig de qui s’hi afanya.

Un indret tant important,
diu que ens el protegiran:

- Ja teniu un parc com cal !
(i els de sempre ens van fer el salt.)

Sí: salvaven de tot mal
sols les roques que hi ha a dalt.

I es partien el massís
com qui talla un gran pastís.

I és que acorden que a peu pla
ja s’hi pot edificar.

Tot ho volen ple de cases
planejades per quatre ases.

Tot ho aixequen i ho regiren
i a aixafar-ho no s’hi miren.

Ja ni el Drac no dorm tranquil:
tem que el duguin a l’Asil.

(Els senglars, d’amagatotis,
ja se’n llepen els bigotis.)

Fins que, un any, la Castellassa
diu a crits: - Això ja és massa !

Aleshores la contrada
s’hi afegeix ben empipada:

- Amb això de les muntanyes
no volem que ens posin banyes !

- Lladres i urbanitzadors,
a l’infern de dos en dos !

- I què en fem, doncs, del Trial?
- El millor serà tirà’l !

La muntanya és per tothom,
sigui pobre o bé prohom.

Reclamem el Sant Llorenç
per jugar-hi els nostres nens.

Perquè hi vagin, matinaires,
rodamons i boletaires.

Perquè hi pugin a fer cames
llorençans i llorençanes.

LA MUNTANYA BEN UNIDA
NO SERÀ MAI ESCARNIDA !


Miguel Desclot, octubre de 1979. 






dissabte, 13 d’abril de 2013

MEMÒRIES D'UNA FEIXA A CASTELLAR DEL VALLÈS.


Conferència: 

Lloc:  Centre Excursionista de Castellar - C/ Colom, s/n - Castellar del Vallès.
Data i hora:  19 d'abril a les 21 h.


Resum: La conferència intentarà explicar la relació existent entre la radical transformació del paisatge que ha patit l’entorn del massís de Sant Llorenç al llarg del s. XX i la convulsa història política i social catalana d’aquesta època. La meva interpretació es basa en l’estudi del cas concret de Matadepera, que és un municipi molt singular en alguns aspectes, però que guarda molts elements en comú amb l’evolució de Castellar en el mateix període. Especialment, en tot el que té a veure amb la muntanya de Sant Llorenç del Munt, com ara: la desaparició de la pagesia i  de les feines tradicionals del bosc (carboners, forns de calç, etc.), amb tota la seva cultura popular associada; el creixement indiscriminat de les urbanitzacions pels interessos econòmics de les elits franquistes; la creació del Parc Natural de Sant Llorenç els anys 70 i el planejament urbanístic que aquest implicava – construcció d’una ciutat dispersa d’entre 60 i 80 mil habitants al voltant del cim de la Mola – o el naixement del moviment ecologista de defensa de Sant Llorenç que durant la Transició va aturar aquests plans urbanístics, un moviment ecologista que, organitzat al voltant de la Coordinadora per la Salvaguarda de Sant Llorenç, va néixer a Castellar i va tenir un dels seus principals embrions al Centre Excursionista de Castellar.