dimarts, 29 de gener de 2013

LA COMMEMORACIÓ DE L'HOLOCAUST I LA SEVA UTILITZACIÓ POLÍTICA.

Alliberament del camp de Mauthausen. Foto: Francesc Boix.

Aquests dies de finals de gener sempre porten un agredolç record a la nostra memòria col·lectiva. L’ocupació final de Barcelona i de Catalunya per part de les tropes franquistes, autoanomenades forces d'ocupació, l’any 1939 i l’exili forçat de milers de catalans i espanyols republicans o els vils assassinats dels advocats laboralistes d’Atocha, el gener de 1977, són episodis separats en el temps per tota una dictadura de gairebé 40 anys. Una dictadura que va néixer i va morir matant i de la que no podem oblidar els seus horrors.

Aquests dies, a més, es commemora el dia Internacional de l’Holocaust i de prevenció de crims contra la humanitat, sense que, d’altra banda, els crims contra la humanitat no s’aturin ni un instant. A Malí, a Síria i a tants d’altres llocs. Però és que, a més, els atacs contra la memòria de l’holocaust continuen estan a l’ordre del dia i s’utilitzen, com en el cas de Silvio Berlusconi per possicionar-se en la carrera electoral italiana. Un Berlusconi que és capaç de quedar-se dormit en l’acte d’homenatge a les víctimes de l’holocaust per després despertar i afirmar que Mussolini va ser un gran governant i va fer coses bones. Tot un insult a la intel·ligència i a la memòria del seu propi poble, però una tàctica política ben calculada per despertar les simpaties dels vells nostàlgics del feixisme italià. Al nostre país, en canvi, unes declaracions semblants sobre Franco per part d’un candidat a la presidència del govern serien impensables, aquí s’opta pel prudent silenci sobre aquestes qüestions. Això si, és un silenci total, ni s’enalteix ni es condemna la dictadura de Franco perquè així no se’n parla i tot pot continuar igual, sense reparació ni justícia. 

Però els campions mundials en l'utilització interessada i partidista de l'holocaust són, com tothom sap, els sionistes israelians. L'historiador jueu Tony Judt no es va cansar mai de repetir-ho per activa i per passiva. Segons Judt, l'Estat d'Israel "destaca per la seva cultura política nacional lleument paranoica i ha esdevingut malaltissament depenent de l'holocaust: la seva crossa i arma preferides amb que s'esquitlla de les crítiques"*.     

Per tot això, aquests dies no està de menys tornar a veure, una vegada més, el magnífic documental sobre el camp de refugiats republicans d’Argelers i recordar que aquest exili va ser l’antesala de l’horror, recordar que els republicans catalans i espanyols van ser els primers a patir els estralls de la guerra mundial, els camps d’internament i l’eliminació selectiva i sistemàtica per motius polítics, culturals i ètnics. Per tots ells el nostre estimat record.




* Tony Judt amb Timothy Snyder, Pensar el segle XX. La Magrana, 2012. p. 159.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

En aquest bloc s'accepten tot tipus de comentaris sempre que no faltin al respecte de ningú.