dimecres, 30 de gener de 2013

PRESENTACIÓ DE MEMÒRIES D'UNA FEIXA A BARCELONA.






Han estat necessaris gairebé 6 anys d’investigació, estudi i redacció i lluitar contra la falta de finançament públic en mig d’una crisi econòmica per poder arribar a publicar un llibre com Memòries d’una feixa.

Val a dir, però, que el mèrit no ha estat exclusiu de l’autor, sinó que són moltes les persones que han posat tota la seva il·lusió, temps i esforç en aconseguir que aquest llibre vegi la llum. Començant per l’historiador i arxiver Vicenç Ruiz i l’ambientòleg Iago Otero, que han coordinat el projecte Memòries d’una feixa i han fet d’editors del llibre; la meva directora de tesi, la professora de la UAB Carme Molinero; l'arxiver municipal de Matadepera, Jaume Munuera; l’historiador i arxiver municipal de Sabadell, Joan Comasòlivas; l’historiador i professor de l’UAB, Martí Marín; els ambientòlegs Gemma Estany i Iorgos Kalis; el regidor de cultura, Joan Antoni Ferran; l'editorial ECOS que ha fet un magnífic treball i, molt especialment, totes les persones que participaren en les entrevistes d’història oral o que ens facilitaren materials, com la família Font i Pi. A tots ells el nostre més sincer agraïment.


Volem compartir aquest moment amb tots vosaltres, per això us convidem  a compartir amb nosaltres aquest moment tan especial i a brindar amb una bona copa de vi de l'Olivera que ens oferiran els companys d'ECOS


Plaça del Pla de Sant Llorenç en construcció on es pot observar la destrossa provocada per 
la construcció d’urbanitzacions al massís de Sant Llorenç. 
AMMAT, 2493. Col·lecció Miquel Ballbé i Boada, 1968, Joan Bros.  

Abstract:

Memòries d’una feixa explica la història d’un petit poble pagès de la regió de Barcelona, dedicat eminentment al cultiu de la vinya i als treballs del bosc, que al llarg del segle XX esdevé un municipi residencial de més de 8.000 habitants amb un alt nivell de renda i de benestar. Aquesta transformació, que resumidament podria semblar una història d’èxit i progrés ininterromput, és també la història d’una tragèdia social, cultural, política i ecològica marcada per la desaparició de la pagesia, la guerra civil, la manca de llibertats de la dictadura franquista i la urbanització indiscriminada del paisatge agrícola i forestal.

Aquest llibre és una versió menys acadèmica d’un treball de tesi doctoral que, d’acord amb un seguit d’evidències documentals i testimonis orals i escrits, explica quins elements van ser clau en aquesta transformació del paisatge rural i en la construcció de la nova realitat urbana de Matadepera. La seva funció, per tant, és oferir un punt de partida per apropar-se al coneixement del passat locals i entendre com aquest és relaciona amb l’evolució i la història del conjunt de la societat. Un coneixement que, segons la història social, és imprescindible perquè els ciutadans sapiguem on està l’origen de la nostra societat i debatem democràticament cap a on ens agradaria que caminés en el futur.  






dimarts, 29 de gener de 2013

JULIO AROSTEGUI IN MEMORIAM

Acabem de conèixer la tràgica noticia de la mort de Julio Arostegui, professor d'història de la Universitat Complutense i director de la Càtedra de la Memòria Històrica del segle XX de la mateixa universitat.

Arostegui ha estat un gran historiador i una persona molt compromesa. Els seus estudis sobre el moviment obrer, la II República, la guerra civil, el franquisme i la Transició són d'obligada referència per a tots els historiadors del segle XX espanyol. Lamentem la seva pèrdua i li agraïm profundament el seu compromís ètic i els grans llibres que ens deixa. Sabem que acabava de publicar un darrer estudi sobre el seu admirat Largo Caballero que portava per títol Largo Caballero, el Tesón y la quimera. Una admiració per l'anomenat Lenin espanyol que comparteixo des de que vaig haver d'estudiar la seva figura com a lider de l'UGT durant la dècada dels vint i com ministre de treball del primer govern de la II República pel llibre sobre la Inspecció de Treball.

Com a homenatge al gran Julio Arostegui us deixem amb aquest vídeo de l'any passat en el si del Primer Congrés de Víctimes del Franquisme organitzat pel Foro de la Memòria i la UCM.






LA COMMEMORACIÓ DE L'HOLOCAUST I LA SEVA UTILITZACIÓ POLÍTICA.

Alliberament del camp de Mauthausen. Foto: Francesc Boix.

Aquests dies de finals de gener sempre porten un agredolç record a la nostra memòria col·lectiva. L’ocupació final de Barcelona i de Catalunya per part de les tropes franquistes, autoanomenades forces d'ocupació, l’any 1939 i l’exili forçat de milers de catalans i espanyols republicans o els vils assassinats dels advocats laboralistes d’Atocha, el gener de 1977, són episodis separats en el temps per tota una dictadura de gairebé 40 anys. Una dictadura que va néixer i va morir matant i de la que no podem oblidar els seus horrors.

Aquests dies, a més, es commemora el dia Internacional de l’Holocaust i de prevenció de crims contra la humanitat, sense que, d’altra banda, els crims contra la humanitat no s’aturin ni un instant. A Malí, a Síria i a tants d’altres llocs. Però és que, a més, els atacs contra la memòria de l’holocaust continuen estan a l’ordre del dia i s’utilitzen, com en el cas de Silvio Berlusconi per possicionar-se en la carrera electoral italiana. Un Berlusconi que és capaç de quedar-se dormit en l’acte d’homenatge a les víctimes de l’holocaust per després despertar i afirmar que Mussolini va ser un gran governant i va fer coses bones. Tot un insult a la intel·ligència i a la memòria del seu propi poble, però una tàctica política ben calculada per despertar les simpaties dels vells nostàlgics del feixisme italià. Al nostre país, en canvi, unes declaracions semblants sobre Franco per part d’un candidat a la presidència del govern serien impensables, aquí s’opta pel prudent silenci sobre aquestes qüestions. Això si, és un silenci total, ni s’enalteix ni es condemna la dictadura de Franco perquè així no se’n parla i tot pot continuar igual, sense reparació ni justícia. 

Però els campions mundials en l'utilització interessada i partidista de l'holocaust són, com tothom sap, els sionistes israelians. L'historiador jueu Tony Judt no es va cansar mai de repetir-ho per activa i per passiva. Segons Judt, l'Estat d'Israel "destaca per la seva cultura política nacional lleument paranoica i ha esdevingut malaltissament depenent de l'holocaust: la seva crossa i arma preferides amb que s'esquitlla de les crítiques"*.     

Per tot això, aquests dies no està de menys tornar a veure, una vegada més, el magnífic documental sobre el camp de refugiats republicans d’Argelers i recordar que aquest exili va ser l’antesala de l’horror, recordar que els republicans catalans i espanyols van ser els primers a patir els estralls de la guerra mundial, els camps d’internament i l’eliminació selectiva i sistemàtica per motius polítics, culturals i ètnics. Per tots ells el nostre estimat record.




* Tony Judt amb Timothy Snyder, Pensar el segle XX. La Magrana, 2012. p. 159.

dimarts, 8 de gener de 2013

BENVINGUTS A LA MEMÒRIA REVOLTADA.


"La història és el regne de la possibilitat en el regne de la necessitat". 


Herbert Marcuse, L'home unidimensional (1964)




Aquest bloc neix d'una doble necessitat vital i professional. D'una banda, la necessitat d'ordenar, sistematitzar i difondre adequadament els treballs que he portat a terme en el camp historiogràfic i memorialístic en els darrers anys i, més recentment, en el món de l'arxivística. I d'un altre, la voluntat de mantenir-me al dia en el coneixement dels darrers avenços i novetats en aquestes disciplines. Per tant, aquest bloc complirà la doble missió d'informar dels meus treballs i de servir d'altaveu de les noves recerques, publicacions, projectes, debats, congressos i noticies que vagin sorgint al voltant de la història contemporània i el món dels arxius.   


Així, doncs, en aquest bloc trobareu referenciats tots els meus llibres, capítols de llibres i articles d'investigació i difusió publicats en paper i electrònicament, amb els corresponents enllaços de referència o de descarrega, en el casos de treballs de lliure difusió. Així, com alguns articles i ressenyes aparegudes en revistes i diaris sobre aquests. Igualment, trobareu tota la informació referida a les dues exposicions de caràcter memorialístic en les que he tingut el plaer i el privilegi de treballar com a documentalista del Memorial Democràtic de la Generalitat. L'exposició permanent del Museu de la Batalla de l'Ebre de Gandesa i l'exposició itinerant Els símbols de Franco.


I per que aquest no sigui un bloc on només es parli de la meva persona, en els enllaços de la capçalera he inclòs altres eines que crec que seran d'interès per a totes aquelles persones que es dediquen o s'interessen per la història contemporània de Catalunya i d'Espanya. En primer lloc, un llistat bastant exhaustiu i actualitzat de les revistes d'història i altres àmbits afins que, majoritàriament, es publiquen en el context peninsular i que considero més rellevants (s'accepten propostes). En segon lloc, un llistat dels principals centres d'estudi i grups de recerca dedicats a la investigació de la història contemporània de Catalunya i Espanya i molt especialment a l'estudi dels moviments socials i el franquisme des de la perspectiva de la historia social. I com que la visió acadèmica de la història creada pels investigadors estaria coixa sense l'altre visió, la de les persones que han viscut aquesta història, a l'apartat Memòria Històrica, he inclòs un llistat de les principals associacions que lluiten per la recuperació de la memòria històrica a Catalunya i al conjunt d'Espanya. Finalment, en l'apartat d'Arxivística i Gestió Documental inclouré tot un seguit d'enllaços a pàgines de referència en aquests àmbits (associacions professionals, revistes, butlletins, etc.) i un llistat dels articles que anem publicant sobre aquests temes on hi haurà informacions, ressenyes o noticies dels darrers avenços que es produeixin en aquestes disciplines. A tall de resum de tots els continguts que vagin apareixent en aquest bloc, la pestanya index de temes recollirà un llistat amb els enllaços ordenats per temes que esperem que sigui d'utilitat per localitzar la informació.  

Pel que fa al contingut dels articles que podreu llegir en aquest bloc i la seva periodicitat. He de dir que les úniques línies que m'he marcat al respecte han estat publicar, com a mínim, una entrada cada quinze dies i que el contingut d'aquestes sigui fonamentalment de caràcter històric, memorialístic i arxivístic, la qual cosa ofereix, sense dubte, un ampli ventall de possibilitats i de temes. Des de notícies, ressenyes de llibres - propis o d'altres persones - fins a cites, efemèrides o reflexions. Perquè, com afirma la cita de Marcuse que hem escollit per encapçalar aquest primer article, al cap i a la fi "la història és el regne de la possibilitat en el regne de la necessitat" i com que de necessitats col·lectives, ara mateix, n'hi ha moltes a nivell social, polític, cultural i ecològic que millor que fer de la nostra necessitat virtut i buscar en el nostre passat noves formes per afrontar els reptes presents i futurs. 


Sabadell, gener de 2013.