dimecres, 11 de desembre de 2013

PLE ABSOLUT A LA PRESENTACIÓ DE TERME I LA CONFERÈNCIA SOBRE LA COORDINADORA.


Presentació núm. 28 TERME. REVISTA D'HISTÒRIA de Terrassa. mNACTEC (10-12-2013)


A la conferència d’ahir al mNACTEC, dins l’acte de presentació del núm. 28 de TERME. REVISTA D’HISTÒRIA de Terrassa, vaig intentar explicar perquè el Parc Natural de Sant Llorenç és avui dia tal com és. Quines forces social i interessos privats l'han modelat en els darrers 100 anys fins a convertir-lo, finalment, en patrimoni de tots els ciutadans d'aquest país. Amb especial atenció als interessos urbanístics que hi han actuat al massís i el moviment ecologista al voltant de la Coordinadora per a la Salvaguarda de Sant Llorenç que, al llarg dels darrers 35 anys, ha salvat centenars d'hectàrees del Parc d'una urbanització sancionada i programada durant els darrers anys del franquisme i d'altres agressions que ha patit aquest entorn natural com el trial, la cacera i les tales incontrolades ... 

Avui dia, el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la serra de l'Obac encara necessita de la nostra implicació personal i col·lectiva per a la seva salvaguarda perquè continua estant assetjat per la forta pressió urbanística i humana que l'envolta i múltiples interessos privats i polítics partidistes. Així que recordar quines van ser les lluites socials i les demandes que van fer possible el Parc Natural és avui tan necessari com fa 35 anys. 

Us deixo amb el power point de la presentació.












dilluns, 2 de desembre de 2013

Presentació del núm. 28 de: TERME. REVISTA D'HISTÒRIA. I conferència sobre els origens del moviment ecologista vallesà.


Punxa la imatge amb el ratolí per ampliar.


El proper 10 de desembre estaré al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, a Terrassa, per fer la conferència de l'acte de presentació del número 28 de Terme. Revista d'història que editen els meus companys del CEHT i l'Arxiu Històric Comarcal de Terrassa.

Una ampliació de la conferència es podrà llegir, en forma d'article, dins d'aquest mateix número de la revista. 

Us espero a tots !!



divendres, 22 de novembre de 2013

ARTICLE A LA REVISTA VALLESOS SOBRE ELS 35 ANYS DE LA COORDINADORA PER LA SALVAGUARDA DE SANT LLORENÇ.




A la secció Natura del número 6 de la revista Vallesos he publicat un article sobre els 35 anys de lluita del moviment ecologista en defensa del Parc Natural de Sant Llorenç. Un moviment ecologista sorgit a les acaballes del franquisme a les ciutats de Terrassa, Sabadell i Castellar que ha perdurat fins als nostres dies amb la única raó de ser de defensar un espai natural que és patrimoni de tothom. El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la serra de l'Obac. 

Vull aprofitar aquest espai també per donar les gràcies expressament a Vicenç Relats, que des de el primer dia que li vaig proposar la idea de l'article es va mostrar interessat i sense l'empenta del qual aquest article no hauria estat possible. Igualment, he d'agrair al meu amic Francesc Macià, de la Secció Natura de la Unió Excursionista de Sabadell, les seves apreciacions i correccions sobre el text inicial, sense les quals hauria comés més d'una imprudència històrica. Gràcies a tots dos i a tots aquells (lectors i col·laboradors) que feu possible el miracle de que s'editi aquesta magnífica revista sobre gent, terra, cultura i patrimoni vallesà.





Pau Vila (geògraf i pedagog, 1881-1980)
Cita i foto: Diari de Terrassa, 12/10/1978




Foto: Arixu Històric Comarcal de Terrassa. Fons d'Associacions.


dimarts, 5 de novembre de 2013

ARCHIVOS. El nuevo libro de divulgación de Ramon Alberch.



Ramon Alberch-Fugueras
Todos los ciudadanos generamos y conservamos documentos con finalidades informativas, jurídico-legales o como instrumento de memoria familiar. A un nivel colectivo, los documentos conservados en los archivos devienen agentes de defensa de los derechos colectivos y de la memoria de la ciudad o la nación.

Esta omnipresencia de los documentos –un registro de nacimiento da fe de nuestra entrada al mundo y un certificado de defunción de nuestra desaparición– evidencia que a lo largo de la vida dejamos huella indeleble de nuestro acontecer más relevante en su aspecto documental. Este libro da las pautas para captar la potencialidad de los archivos, la importancia de su accesibilidad y organización y el interés de su pervivencia como factor de identidad, conocimiento y memoria en una sociedad responsable y culta.

Cuando hablamos de archivos una parte notable de los ciudadanos se imagina un espacio silencioso, repleto de documentos y con información histórica de gran interés. Más allá de esta visión simplificada, en este libro proponemos una aproximación más dinámica y renovadora de los archivos, en tanto que instrumentos indispensables para una gestión eficiente y responsable de la información y como aliados de las políticas de transparencia, rendición de cuentas y como espacio de preservación de documentos auténticos, íntegros y fiables para garantizar el libre ejercicio de los derechos ciudadanos.

Sobre el autor
Ramon Alberch-Fugueras ha desempeñado varias responsabilidades en la gestión y dirección de archivos, ha actuado activamente en el ámbito asociativo y docente, y es autor de más de treinta libros sobre temática archivística e histórica y ponente en congresos y seminarios internacionales.







Editorial: UOC
Núm. colección: 20
ISBN: 978-84-9029-777-3
Núm. páginas: 108
Formato: 12 x 17,5 cm, rústica
Fecha: septiembre 2013





ÍNDICE

Introducción

LOS ARCHIVOS, UNA FUNCIÓN TRANSVERSAL

La archivística como cóctel y fusión
Constelación de valores
Entorno profundamente cambiante
Complementariedad legislativa

EL TENSO EQUILIBRO ENTRE ACCESIBILIDAD Y PROTECCIÓN DE DATOS

El archivo como espacio de poder
Dimensión democrática del acceso a la información

DEL EMPIRISMO DOCUMENTAL A LA ARCHIVÍSTICA COMO CIENCIA

Técnicas de tratamiento en cambio constante
Evolución histórica de la archivística

GESTIÓN DE DOCUMENTOS: EFICACIA, EFICIENCIA Y AHORRO DE COSTES

Ineludible evolución metodológica
Normas de gestión de documentos
Eficacia, eficiencia y ahorro de costes

ARCHIVOS CONTRA LA DESMEMORIA Y LA IMPUNIDAD

Condiciones indispensables: accesibilidad, desclasificación y preservación
Archivos y centros de memoria
Organizaciones para la defensa de los derechos humanos

DE LA OBSESIÓN POR CONSERVAR A LA DESTRUCCIÓN INTENCIONADA

Obsesión por conservar
Destrucción intencionada y memoricidio
Documentos digitales y memoria efímera
Memoria del mundo

EL PASADO ES EL FUTURO

Documentos que valen su peso en oro
El oro nazi y la expoliación a los judíos

ARCHIVOS, ¿POR UN ORDEN UNIVERSAL?

Imagen del archivo en la sociedad
Percepción de los archivos en la literatura y el cine
Nuevos usos del concepto archivo
Epílogo: Entre las certezas y los desafíos constantes


BIBLIOGRAFÍA




divendres, 18 d’octubre de 2013

ARXIVERS SENSE FRONTERES I LA DE RECUPERACIÓ DE L'ARXIU HISTÒRIC DE LA POLICIA NACIONAL DE GUATEMALA

ARXIVERS SENSE FRONTERES PRESENTA EL PROJECTE INTERNACIONAL DE RECUPERACIÓ DE L'ARXIU HISTÒRIC DE LA POLICIA NACIONAL DE GUATEMALA A TRAVÉS DE LA PROJECCIÓ DEL DOCUMENTAL LA ISLA. ARCHIVOS DE UNA TRAGÈDIA.



AsF inicia una sèrie de projeccions del documental La Isla. Archivos de una tragedia, del director alemany Uli Stelzner, per donar a conèixer el projecte internacional de recuperació de l'Arxiu Històric de la Policia Nacional de Guatemala, del que AsF forma part. Aquest projecte s'inicià el 2005 amb el descobriment accidental d'aquest arxiu estremidor, que documenta les violacions dels drets humans de la policia guatemalenca des del 1881 en general i, en concret, el genocidi de la població indígena de l'últim quart del segle XX.

"La Isla" ha rebut nombrosos reconeixements internacionals com una menció especial al Festival Internacional de Derechos Humans 'El séptimo ojo es tuyo' de Bolívia (2010), el premi Mimikri Media Talent en el Munich Documentary Film Festival d'Alemanya (2010), els premis a la millor pel·lícula i a la millor fotografia al Festival Memoria Veridad Justicia de Mèxic (2010) i el premi Memorial Democràtic al Festival Memorimage a Espanya (2010).

Gràcies a un acord amb la seva productora, AsF disposa d'una còpia del documental i de l'autorització per a emetre'l. Properament s'anunciaran les futures projeccions.


Trailer: La Isla. Archivos de una tragedia.




Valls.

Dijous 17 d'octubre, a les 7 de la tarda, a la Sala d'Actes de l'Institut d'Estudis Vallencs de la ciutat de Valls (c/Jaume Huguet, 1).

La presentació del projecte i del documental anirà a càrrec de Ricard Ibarra, president d'AsF, i de Fina Solà, representant d'AsF al Consell Consultiu Internacional de l'Arxiu Històric de la Policia Nacional de Guatemala (AHPN).

  
Lleida.

Dijous 24 d’octubre, a les 7 de la tarda, a l’Arxiu Històric de Lleida (c/Governador Montcada, s/n)

L'acte, que compta amb la col·laboració del GALL (Grup d'Arxivers de Lleida), serà conduït per Núria Carreras, vicepresidenta d'AsF, i per Fina Solà, representant de la nostra organització al Consell Consultiu Internacional del AHPN.



Uli Stelzner presenta La Isla. Archivos de una tragedia.




Si vols demanar a AsF que faci una presentació del documental al teu arxiu, biblioteca, associació, etc. posat en contacte amb nosaltres a:  asf@arxivers.org    asf@archiveros.org








dilluns, 7 d’octubre de 2013

COM IMPULSAR LA RECUPERACIÓ D’UNA MEMÒRIA HISTÒRICA PLURAL I DEMOCRÀTICA DES DELS ARXIUS.

L’EXEMPLE DEL PROJECTE “MEMÒRIES D’UNA FEIXA” A L’ARXIU MUNICIPAL DE MATADEPERA.




A l’actual societat de la informació, els arxius estan cridats a tenir un paper essencial en la construcció social del passat i de tot el que això representa. No només perquè els arxius són els encarregats de preservar aquest passat enregistrat en forma de documents, fotografies, vídeos o qualsevol altre suport, sinó perquè, una cop assegurada la conservació, els arxius tenen la missió de difondre socialment aquest passat sota uns paràmetres de qualitat científica i pluralisme democràtic. Però en aquesta tasca els arxius no estan sols. Historiadors, periodistes, legisladors i molts altres col·lectius científics i professionals, així com el teixit associatiu i cultural del país, també estan cridats a desenvolupar un paper essencial en aquesta recuperació de la història. Per tant, és imprescindible que els arxius busquin i estableixin múltiples formes de cooperació amb tots aquests agents socials per, entre tots, produir un relat veraç i comprensible del passat i a l’alçada de les demandes del present.

Els grans arxius estan acostumats a difondre, planificar i participar en projectes d’investigació històrica basats en els seus fons, però la limitada capacitat humana i material de molts altres arxius fa molt més difícil que aquests puguin endegar projectes equiparables a nivell local, regional o comarcal. Una situació que s’ha agreujat terriblement amb les polítiques de retallades que han afectat a la recerca i a la difusió cultural. En aquesta, com en tantes d’altres qüestions, els petits sempre estan en desavantatge, però això no vol dir que un modest arxiu local no pugui endegar un projecte igualment vàlid i capaç de despertar el interès de la seva comunitat. Però perquè això sigui possible, aquests projectes han de recuperar de l’oblit aquelles memòries latents a la comunitat que no disposen dels canals adequats per expressar-se – perquè els canals oficials i oficiosos no se n’ocupen – però que tenen un pes significatiu en la col·lectivitat i que, en ser despertades, provoquen una reacció en cadena a la societat, que l’enriqueixen des de múltiples perspectives: social, política, cultural i econòmica. 

La clau perquè aquest petit miracle succeeixi no és tant disposar de grans recursos i una exhaustiva planificació com ser capaços de donar en la diana de la memòria col·lectiva adormida i això només s’aconsegueix fent un treball de recerca de fons documentals d’arxiu, recorrent a les fonts orals i disposant d’un equip de treball multidisciplinari capaç de situar tota la informació recollida en el seu context històric de forma veraç i contrastada, construint un discurs coherent, socialment compromès i obert a la participació ciutadana.  

Per aquest motiu, creiem que seria de molta utilitat disposar d’un model o guió que permetés als arxius més modestos endegar projectes de recuperació de la història local o de la memòria històrica, com s’ha vingut anomenant en els darrers temps, que garantissin uns mínims de qualitat, rigor científic i capacitat d’incidir de forma crítica en la visió del passat i del present que té la societat. Si com afirma Michel Duchein (1991, 13) “per accedir al coneixement de la història no hi ha mitja més eficaç i directe que els arxius”, és imprescindible que aquests hi participin d’una manera activa i compromesa en la recuperació del passat. En aquest sentit, estem convençuts que en una societat democràtica la missió dels arxius ha de compartir els valors essencials que propugna la història social i que defensen grans historiadors com Josep Fontana, el qual afirma que "...La història és un conjunt de mètodes la finalitat principal de les quals és la d’ajudar als homes a que, a través del desxiframent del seu passat, comprenguin les raons que expliquen la seva situació present i les perspectives de les quals han de partir en l’elaboració del seu futur. Una història-eina, que enriqueix la capacitat de comprensió i de crítica, i que suposa una participació activa de tots els que s’interessen per ella" (SANTANA I PÉREZ, 1976, 2).

Partint d’aquesta visió, el nostre objectiu específic és que aquest treball presenti i desenvolupi els elements claus que ha de tenir en compte un projecte de recerca i difusió de la història local impulsat des d’un arxiu. Per la seva elaboració ens hem basat en l’experiència del projecte que, sota el nom de Memòries d’una feixa, va endegar l’Arxiu Municipal de Matadepera (AMMAT) entre els anys 2006 i 2012. Fins al moment, aquest projecte ha donat lloc a una gran varietat d’experiències divulgatives en forma d’articles en revistes d’història, articles de premsa, tesines, una tesi doctoral, un llibre, articles en revistes internacionals, comunicacions en congressos, conferències, programes de ràdio i visites guiades i està previst que, en el futur pròxim, també doni lloc a materials didàctics per a les escoles i instituts del municipi, així com alguna exposició.

Una amplia difusió que, durant aquests darrers anys, ha tingut una clara incidència a nivell local, en el sentit que ha potenciat la participació ciutadana activa en la solució de determinats problemes del seu entorn, com ara: l’èxit de campanyes reivindicatives de protecció del paisatge i els boscos, la recuperació de determinats elements del patrimoni material, com els forns de calç de sant Llorenç, o la reintroducció de pràctiques agrícoles i ramaderes desaparegudes que milloren la gestió del bosc i la lluita contra risc d’incendis dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac. Aquests són, des de el nostre punt de vista, els objectius generals d’incidència social i de vocació cívica als que ha d’aspirar tot projecte de recuperació de la història local impulsat des d’un arxiu.

Els arxius locals que tinguin possibilitats d’endegar projectes similars sobre la història del seu municipi amb els seus fons documental com a base de la investigació haurien de ser els principals interessats en conèixer l’experiència portada a terme per l’AMMAT entre 2006 i 2012. Evidentment, cada municipi té les seves particularitats, però tot i així, es poden establir clarament una sèrie de pautes i passos a seguir que garanteixen un mínim de qualitat científica, esperit crític i funcionalitat social per aquests tipus de projectes.

A l’igual que Matadepera, hi ha infinitat de municipis a Catalunya que han patit una transformació radical al llarg del segle XX. Matadepera va passar de ser un petit poble rural, de poc més de cinc-cents habitants, dedicat eminentment al cultiu de la vinya i els treballs del bosc a ser un municipi residencial de més de vuit mil habitants en el qual la urbanització desmesurada del segon franquisme i l’actual democràcia han fet desaparèixer tot vestigi de la centenària cultura pagesa tradicional. Una situació similar és pot dir de moltes altres poblacions rurals que han crescut i s’han diversificat i de pràcticament totes les poblacions de pescadors de la costa catalana, el patrimoni cultural de les quals han estat arrasat per la febre del turisme de masses durant la segona meitat del segle XX. La incidència de la transformació o del mal anomenat “progrés” pot variar d’un municipi a un altre, així com el tipus de cultura desapareguda que viu latent en la memòria de les persones d’una localitat, sobretot en les d’edat més avançada, però les ganes de redescobrir-la i de revaloritzar-la són les mateixes a arreu del territori català, perquè la necessitat de saber qui som i d’on venim és una necessitat gairebé universal i els silencis imposats sobre la nostre societat han estat massa grans i massa importants com perquè continuïn enterrats.  

La pregunta clau a la que intentarà respondre aquest treball és la següent: Es pot crear un model  de recerca i difusió que serveixi de guia als arxius que vulguin endegar projectes de recuperació de la memòria històrica del seu municipi o de la seva regió a partir de l’experiència de Memòries d’una feixa a Matadepera? Altres preguntes interessants a respondre seran: 

  • Quins requisits ha de complir un arxiu local per poder endegar un projecte de recuperació de la memòria històrica?
  • Com s’ha de configurar l’equip del projecte?
  • Com es planifica el projecte i quins elements clau ha de tenir?
  • Quin pot ser el cost aproximat d’un projecte d’aquest tipus?
  • Com aconseguir els recursos necessaris?
  • Com buscar un ampli consens dels partits polítics i el teixit associatiu de la localitat respecte la necessitat del projecte?
  • Com cercar la participació de la ciutadania?
  • Com preparar, gravar i conservar les fons orals recollides pel projecte i com utilitzar-les després?
  • Com plantejar la difusió? I quins elements claus ha de complir?


  La principal hipòtesi d’aquest treball és que, a partir de l’experiència de Memòries d’una feixa a Matadepera, podem ajudar a d’altres arxius locals a endegar projectes semblants de recuperació de la memòria històrica amb un profund esperit crític, rigor científic i sentit cívic i democràtic i aconseguir que aquests tinguin una incidència real tant en la visió de la història del seu propi municipi que tenen els ciutadans com en el debat historiogràfic i, per tant, en la construcció de la memòria col·lectiva a nivell general. Igualment, un projecte d’aquestes característiques porta aparellats molts beneficis directes i indirectes per al propi arxiu ja que el converteix en referent dins de la localitat i fora d’ella i el revaloritza dins de la pròpia organització municipal on, massa sovint, és menystingut i infravalorat.

  Les fonts primàries utilitzades en aquest treball han estat els expedients generats pel propi AMMAT en el desenvolupament del projecte Memòries d’una feixa (memòries, informes, pressupostos, etc.) Per la seva banda, les fonts secundàries han estat diverses bases de dades utilitzades per la recerca de bibliografia com ara: Dialnet, el Catàleg Col·lectiu de les universitats catalanes o Recercat. La bibliografia utilitzada ha estat aquella que reflexiona sobre el concepte de la memòria històrica i sobre la relació que existeix entre aquesta memòria i el paper dels arxius. Igualment, per plantejar el nostre guió hem tingut en compte altres experiències semblants de recuperació del passat que han portat a terme altres arxius. 

En aquest sentit, aquest treball no és basarà en anàlisis de dades ni en tractaments estadístics, sinó en l’experiència pròpia del treball desenvolupat al llarg de més sis anys i en l’afany per compartir aquesta experiència tan gratificant i enriquidora amb d’altres arxivers i arxiveres perquè aquests s’animin a portar a terme els seus propis projectes de recuperació del passat, aquells que la societat del seu entorn necessita i està demanant en el present.





Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. 





Autor: Raül Aguilar Cestero 

Director: Ramon Alberch Fugueras 

Curs: 2012-1013 



SUMARI


Pàg.
INTRODUCCIÓ
9
Arxius, història i memòria. El paper dels arxius en la preservació i difusió d’una memòria històrica plural i democràtica.

13
Els arxius i la història.
14
Què és la memòria històrica?
17
Els perills de la memòria: victimisme, religió civil i memòria equitativa.
19
La memòria històrica de la repressió, la II República i l’antifranquisme.
23
La memòria oficial de la dictadura i la democràcia i els seus silencis.
24
L’emergència d’una memòria plural com a dret democràtic.
27
Els arxius i la difusió del patrimoni històric i memorial.

29
PRIMERA PART

1. L’experiència del projecte Memòries d’una feixa a l’Arxiu municipal de Matadepera.

31
1.1.
La creació del projecte.
32
1.2.
La configuració d’un equip interdisciplinari.
34
1.3.
El recolzament polític i tècnic del projecte.
36
1.4.
La justificació científica, social i cívica de Memòries d’una feixa.
39
1.5.
Les fases i el finançament del projecte.
41
1.6
El procés de buidatge documental i la consulta d’altres fonts.
47
1.7
Les fonts orals. Una experiència de vida.
50
1.8.
Les vies de difusió de la recerca i la seva incidència social.

54

SEGONA PART

2. Guia pel disseny, planificació i implementació d’un projecte de recuperació de la memòria històrica per part d’un arxiu.

59
2.1.
Requeriments d’arxiu.
60
2.2.
Un equip multidisciplinari.
62
2.3.
La planificació del projecte.
65
2.4
Cost del projecte i recursos disponibles en temps de crisi.
69
2.5
El consens social i polític i la participació ciutadana.
74
2.6
La preparació i gravació de fonts orals.
76
2.7
Els canals de difusió i la seva incidència social.

79

Conclusions.
85
Bibliografia i fonts.
91
Annex documental.
99








«Volem, reclamem que la memòria de l’experiència de la dictadura i les seves conseqüències, que la memòria i la experiència de la lluita per la llibertat, s’incorpori al coneixement comú de les futures generacions .... Volem que aquest sigui el nostre llegat ....Un llegat de coneixement que faci als ciutadans civilment més savis i, per tant, més lliures»

Declaració del Liceu de 2002 realitzada per les principals
associacions memorialístiques de la societat civil catalana.




«La Generalitat i els altres poders públics han de vetllar pel coneixement i el manteniment de la memòria històrica de Catalunya, com a patrimoni col·lectiu que testimonia la resistència i la lluita pels drets i les llibertats democràtiques»

Article 54 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006.




«Els arxius ... són una de les fonts primàries i primordials d’informació per a preservar la memòria històrica de Catalunya” i un dels eixos principals de la Llei és “la incorporació de les diverses administracions públiques perquè col·laborin en les tasques de protecció i difusió del patrimoni documental i se’n responsabilitzin»


Preàmbul de la Llei d’arxius de Catalunya de 2001.




dijous, 19 de setembre de 2013

EN RECORD DE MARTÍ DE RIQUER. PERSONATGE DE MOLTES CARES I UN DELS SALVADORS DE L’ARXIU DE LA CORONA D’ARAGÓ.


Martí de Riquer.


El mestre Martí de Riquer ens ha deixat i ho ha fet, com no podia ser d’un altre manera, generant rius de tinta, analògica i digital, entre els seus admiradors i detractors. Martí de Riquer ha estat un home complex, que ha tingut una vida molt llarga i intensa. Va néixer l’any que esclatà la I Guerra Mundial i va viure activament la majoria d'esdeveniments del convuls segle XX i principis del XXI. Així que no intentarem definir tota una vida com aquesta amb un conjunt d’apel·latius, bons o dolents, perquè això no farà mai justícia a un home que si per alguna cosa voldria i hauria de ser recordat és pel seu amor a la literatura i pels coneixements que sobre aquesta ens ha llegat a tots i a totes.

Martí de Riquer i Carles Sentís.
Barcelona, 1939.
El principal problema de Martí de Riquer com a personatge històric i, aquests dies, mediàtic és que va participar activament en els dos bàndols oficials de la guerra civil espanyola i això l’ha convertit en una persona difícil de catalogar pels mitjans de comunicació i la societat actual, que consumeix massivament noticies prefabricades i sense matisos. En esclatar la guerra, de Riquer va treballar al servei de la Generalitat i va jugar un paper important en la salvaguarda de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, però finalment va acabar la guerra civil entrant a Barcelona, l’any 1939, vestit de falangista al costat de Carles Sentís i las Tropas de Ocupación de Franco. Tot i així, sempre va ser una nota discordant dins de les files dels guanyadors de la guerra. Uns guanyadors als que ell, a més, pertanyia per classe social i història familiar, doncs era un home d’alta alcurnia. 

Aquesta dicotomia també està present en la seva carrera intel·lectual i professional. A més d’expert en literatura clàssica i medieval, de Riquer era un erudit tant del Tirant lo Blanc com de El Quijote. I com a professor va ensenyar literatura, o ho va intentar – com ell deia - tan al rei Juan Carlos I, quan aquest era un jove Príncep sota el mant protector de Franco, com als estudiants de la Universitat de Barcelona que corrien davant dels grisos pels voltants de Plaça Universitat a finals dels anys seixanta. Era un professor molt estimat pels seus alumnes universitaris i ell sentia la mateixa estima per ells, tant que no va tenir problemes en declarà davant del Tribunal d’Ordre Públic de la dictadura a favor dels estudiants de la UB expulsats pel fatídic rector García Valdecasas. Igualment, va ser un dels fundadors de la UAB i el primer en preocupar-se perquè la nova Universitat Autònoma tingués un Servei de Biblioteques a l’alçada d’una gran universitat.     

A mi, per la part que em toca com a historiador i arxiver, m’agrada recordar-lo com una de les persones (arxivers) que, juntament amb Agustí Duran i Sampere i tants d’altres, van ajudar a salvar l’Arxiu de la Corona d’Aragó dels bombardeigs sobre Barcelona de l’aviació feixista italiana a les ordres de Franco durant la Guerra Civil. Primer protegint els fons de l'ACA i després traslladant-los meticulosament fora de la capital catalana, sense que es perdés un sol pergamí o paper d’un dels arxius més importants del món, patrimoni de tots els catalans i d’altres pobles peninsulars.

Per fer-nos una idea del que va suposar aquella gesta en mig de la barbàrie de la guerra, recordem un fragment, de la ploma del propi Martí de Riquer, publicat a l’excel·lent biografia que sobre ell van escriure Cristina Gatell i Glòria Soler (Martí de Riquer. Viure la literatura, 2008, p. 114-115)

A Viladrau, ja no hi quedava cap estiuejant, però hi vivien algunes famílies barcelonines conegudes que havien fugit de la ciutat... En Durant havia incautat tres cases d’amics seus per evitar que fossin assaltades i alhora utilitzar-les com a dipòsit del Servei de recuperació. Allà hi portàvem els arxius més valuosos per preservar-los, classificar-los i ordenar-los. En aquesta tasca de classificació comptàvem també amb Frederic Udina... Els viatges a Viladrau els fèiem sempre protegits per persones armades (guàrdies municipals o mossos d’esquadra). Vam inventar un sistema per tal que no se’ns desordenessin els registres durant el trasllat: uns caixons de fusta molt grans on posàvem els registres de l’Arxiu de la Corona d’Aragó en el mateix ordre que tenien en el seu lloc d’origen. Així, quan algú entrava a l’habitació on havien ubicat els documents, trobava els registres ordenats de la mateixa manera que ho estaven a la sala corresponent de l’Arxiu. Penseu que, amb un volum de documentació com la que movíem, parlo de més de tres mil registres com a mínim, si se’ns hagués descol·locat algun, probablement no l’hauríem trobat mai més... Les persones destacades a Viladrau per part de la Secció d’Arxius foren Ignasi Arqués i Emili Combalia i, per part de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, Jesús Ernest Martínez Ferrando, que n’havia estat el director. 



Pergamí de Jaume II. ACA.



dissabte, 14 de setembre de 2013

VIII TROBADA INTERNACIONAL D'INVESTIGADORS DEL FRANQUISME.


Els millors especialistes en la investigació i l'estudi del règim franquista es donaran cita aquest mes de novembre a Barcelona amb el CEFID-UAB i la Fundació Cipriano García com amfitrions.