dilluns, 25 d’abril de 2016

La torre del president de la República, de Jordi Serrano.


La manca de memòria històrica sempre ens juga males passades i, a vegades, ens fa fer el ridícul més espantós. I sinó llegiu aquest article del nostre amic Jordi Serrano i veureu.  

Diari de Sabadell.
Dissabte, 16 d'abril de 2016

dimarts, 14 de juliol de 2015

MEMÒRIA HISTÒRICA, DEMOCRÀCIA I ARXIUS.

Publicat a El Núvol. Arxipèlag. El 2/07/2015



Els canvis en el panorama polític que han portat les eleccions municipals del 24 de maig passat aviat començaran a deixar-se sentir en el funcionament de les administracions municipals i els arxius públics no seran una excepció. I si en les properes eleccions autonòmiques i generals aquests canvis es consoliden, podríem trobar-nos davant d’una modificació substancial de la mirada de les administracions públiques envers els seus arxius i, de rebot, en tots els altres. És cert, que no hi ha res escrit i que els programes dels partits i moviments socials que han protagonitzat aquests canvis en les darreres eleccions municipals no parlen dels arxius, però si de molts altres temes com la memòria històrica, la transparència dels poders públics o l’administració electrònica, que no es podran posar en marxa sense un canvi de paradigma en la concepció i l’estima que les administracions tenen envers el paper dels arxius i els arxivers com a professionals dels sector. Entenent aquesta estima com a recursos humans i econòmics posats al seu abast per portar a terme la seva funció dins de tot sistema polític democràtic, que no és un altre que garantir una bona gestió documental de les institucions i la conservació i l’accés ràpid i fiable a la documentació pública i històrica, la resta serien més paraules buides de contingut com les que ja estem acostumats a escoltar. Però no només és una qüestió de diners, també organitzativa i de prioritats. Els nous representants públics tenen noves idees per obrir les institucions a la ciutadania i això sempre és lloable en democràcia, però hauran de ser els tècnics, com els arxivers, els que ensenyin els polítics quin és el millor camí per fer-ho. Cal, per tant, un diàleg a tres bandes entre administracions, tècnics i societat que, fins ara, no ha existit o ha estat insuficient.

Esperem, sincerament, que així sigui perquè falta ens fa, tant als arxivers com als historiadors, però sobretot a la pròpia administració i a la societat en el seu conjunt. I es que poca gent sap que la implantació de sistemes de gestió documental moderns i eficients permetrien una administració electrònica i una veritable transparència que enfortirien la nostra democràcia i que estalviarien milions d’euros a les malparades arques públiques. O que l’impuls de projectes memorials de recuperació del passat són font de noves activitats econòmiques i culturals i produeixen grans beneficis socials, així com una forta cohesió social. Com ja han demostrat multitud de projectes de recuperació de la memòria històrica endegats per arxius locals en els darrers anys, tot i l’escassetat de recursos. Però per recollir, primer s’ha de sembrar i tant és el color polític que porti a terme aquesta modernització del paper dels arxius, el cas és que es faci i es faci bé i, en això, els arxivers tenim un gran bagatge tècnic i de coneixements per aportar al debat.

Encara és aviat per aventurar-se a dir fins on arribaran els canvis democràtics als ajuntaments i al nostre país i, amb ells, fins on arribarà la transformació en la concepció social dels arxius. Però el que està clar és que sense una regeneració o radicalització democràtica és impossible que els arxius deixin de ser els llocs tancats i grisos amb què encara se’ls relaciona i passin a ser les institucions obertes a la ciutadania que, a més de gestionar documentalment les administracions, s’encarreguin d’assegurar-ne la transparència i de difondre el patrimoni documental i la pluralitat de memòries històriques del país.

Els primers moviments en aquest sentit ja han començat a produir-se a Barcelona i tot apunta a que el seu nou model s’estendrà a moltes altres ciutats del país on també s’ha produït un canvi de color polític. Segons anunciava el diari Ara el passat 25 de juny, el nou Ajuntament de Barcelona ha nomenat un Comissionat d’Estudis Estratègics i Programes de Memòria, que tindrà per missió recuperar i difondre la història social de la capital catalana. És a dir, les lluites veïnals i dels moviments socials i polítics de la ciutat per aconseguir serveis socials essencials i de qualitat i, amb ells, la construcció d’una societat democràtica. Al capdavant d’aquest Comissionat, que dependrà de la primera tinença d’alcaldia dirigida per Gerardo Pisarello, hi haurà el historiador i professor de la UAB, Xavier Domènech, que, a més, tindrà sota la seva responsabilitat el nomenclàtor dels carrers i els arxius històrics de la ciutat, inclòs l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Pel que fa als arxius administratius, sembla que aquests dependran de l’Àrea de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència, responsabilitat del tercer tinent alcalde, Jaume Asens. Sens dubte un bon començament, perquè lligar els arxius a les polítiques de transparència és essencial per aconseguir una transparència real.

Aquests canvis no són una casualitat ni estan improvisats, la recuperació de la memòria de les lluites socials de la ciutat és un punt central de l’ambiciós programa transformador dels nous partits i coalicions polítiques, com Barcelona en Comú, perquè, més enllà de la legitimitat democràtica de les urnes, el seu origen i legitimitat històrica es troben en aquest passat de lluites socials de què provenen els seus militants, vells i joves. I una de les claus pel manteniment del seu èxit en el futur serà saber presentar-se com un moviment polític i social hereu de les grans lluites socials que hi ha hagut a la ciutat de Barcelona. No es tracta d’apropiar-se d’aquest passat de lluites per treure’n rendiment polític a l’actualitat, la manipulació de la història és el gran perill de tota revolució, sinó de fer aflorar aquest passat tan ric i divers perquè de les seva ensenyança se n’aprofiti tota la societat. I és que en un context de plena llibertat democràtica no es poden admetre memòries oficials unívoques o interessades i, molt menys, versions del passat que callin, amaguin o contradiguin les evidències històriques. Cal entendre i admetre que la memòria, el dret a recordar, és un dret democràtic i universal i que, com a tal, les institucions democràtiques estan obligades a fomentar l’estudi i la difusió d’aquesta memòria a la societat per tal que aquesta l’assimili i l’integri en el seu bagatge cultural. I és aquí on els arxius públics, com institucions que conserven el patrimoni documental i històric del país, tenen la obligació d’actuar desenvolupant projectes de recerca i difusió del nostre passat per contribuir així a una societat més democràtica. L’article 54 de l’Estatut d’Autonomia i el Preàmbul de la Llei d’arxius de Catalunya de 2001 defensen aquesta visió de la memòria i el paper dels arxius, però les administracions no han fet tot el que calia perquè aquests ordenament fos una realitat palpable. Es a dir, no hi s’han posat els recursos necessaris perquè els arxius desenvolupin les tasques que tenen encomanades. I això no pot continuar així si el que volem, de veritat, és viure en una Catalunya democràtica, perquè la capacitat d’un règim democràtic per acceptar i potenciar la pluralitat de memòries existents a les societats actuals és un símptoma inequívoc de la salut democràtica d’un país.

Esperem, per tant, que aquest sigui l’inici d’una nova època en la qual els arxius assumeixin el paper que els pertoca dins d’una administració democràtica moderna i eficient, no només en tot el que fa referència a les polítiques de memòria històrica, sinó també en tot el que té a veure amb la transparència de les administracions. El camí per recórrer és llarg i encara molt incert. Les noves administracions municipals semblen benintencionades i estan predisposades al diàleg i a la participació ciutadana i dels sectors professionals que, com els arxivers, tenim molt a aportar, però encara estar per veure si, realment, les coses podran canviar o no.


divendres, 5 de juny de 2015

ARTICLE BUTLLETÍ 39 DE L'ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA:

Entre la legalitat republicana i l'ordre revolucionari. El fons de la Comissió Jurídica Assessora i la regulació de l'avortament més avançada de l'època.



Descarrega aquí el Butlletí 39 de l'ANC.




dijous, 26 de març de 2015

BUTLLETÍ 26 D'ARXIVERS SENSE FRONTERES



Ja tenim aquí el núm. 26 d'Arxivers sense Fronteres amb articles i continguts molt interessants sobre arxius i Drets Humans.





Versión en español: Aquí.